Malauradament, aquests dies, mestres i escoles han estat i estan sent maltractats, insultats i criticats sense pietat. Davant aquesta tremenda situació, us faig arribar un poema per agrair la vostra tasca i i empenta.
Companys, companyes: no esteu sols!
Gràcies per tot!
Ànims i fins sempre!
La meva mestra (també el meu mestre)
M’explica coses del món,
de mates i geografia,
ens llegeix faules i contes
i llibres de poesia.
M’ajuda a preparar els exàmens,
els treballs i la lliçó.
Li hauria de fer més cas…
Sempre sol tenir raó!
Alguns cops s’enfada
i crida!
Es queda seriosa
i em renya!
però, si em poso a pensar:
quantes coses que m’ensenya!
A vegades, m’atabala,
m’omple de feina
i em rondina!
però, si m’entristeixo,
amb suau tendresa m’anima.
Saps del que estic segur?
del molt i molt que m’estima!