Alguns poemes
Cedre del Líban
Potser eres estranger,
però les merles del barri,
trobant-te ben adient,
t’han pres fent un gran xivarri.
Sense demanar permís,
tal com els toca de ser,
han llogat el teu brancatge
per posar niu a recer.
I tu, tranquil i amable,
tot alçat i presumit,
vius feliç allà a la plaça
amb música de dia i nit!
Cúmulus
El Gegant del cel,
per ben tou dormir,
infla matalassos
d’escuma i setí
Cumulonimbus
El Gegant del cel
s’ha fet una orquestra
dins d’un núvol fosc
tot ple de tempesta.
A dins hi ha posat
els llamps i la pedra
els trons,
el fort vent,
i la pluja feresta
Fum
Pensaments
foscos
de l’estómac
d’una fàbrica.
Sutge
Fill de fum
i cor
de xemeneia
Recorregut
El meu avi
és un manobre,
però no de cases,
ni de pisos,
ni de teulades
ni de celoberts…
El meu avi
és un manobre
dels verds.
Del verd-enciam,
del verd-tomaquera,
del verd-de mongeta tendra,
(fins i tot
del verd-julivert!)
Tot xiulant,
( una cançó antiga)
el meu avi
construeix,
ordena,
dissenya
els verds
mentre estima
el trencaclosques
fantàstic
del petit hort
que cada dia
conrea.
( Del llibre Verd)
Prendre la fresca
Rabiüt
el sol s’amaga
en el vermell
de ponent.
La frescor
arriba,
sense pressa,
tenyida
amb olor intensa
de llimoners.
I la gent,
com cargols
porucs,
treu el cap
i s’asseu
als portals
de les cases
sobre
les seves closques
en forma
de cadira.
(Del llibre Nit)
Blanc de cuina
El cuiner
es posa un barret
llarg i estret
perquè
les receptes
entremaliades,
que pel cap
li van triscant,
no se li escapin….
volant!
(Del llibre Blanc)
Hora de berenar
La veïna
té un gat blanc.
Jo,
un de negre.
La veïna
beu te verd.
Jo,
cafè natural.
La veïna
porta xador.
Jo,
passadors de colors.
A mi m’agrada
el seu gat blanc
i a ella
el meu gat negre.
Ens convidem
a berenar
i riem dient
que prenem
té natural i cafè verd!
Ella porta xador
i jo passadors de colors.
Ella, és ella
i jo, sóc jo.
Cap problema!
( Del llibre Blanc)
Hora de dinar
La veïna
té un gat negre.
Jo,
un de blanc.
La veïna
és morena
amb cabells rinxolats.
Jo,
rosseta
amb els ulls clars.
La veïna
menja cus-cus.
Jo,
arròs a la cassola.
Riem plegades
tot dient
que els nostres gats
ens han convidat a dinar
un nou plat que es diu
cuscusarròsalacassola!
El meu gat és blanc.
El seu, és negre.
Ella és morena
i jo, rosseta.
Ella, és ella
i jo, sóc jo.
Cap problema!
(Del llibre Negre)
Estimar
El negre viatja
i dorm
en les mans aspres
del meu pare.
Cada ratlla,
cada dibuix,
cada arruga
de la seva pell
s’ha fet amiga
del negre.
Quan m’amanyaga
la cara,
em deixa tot de caminets
de carícies fosques.
El meu pare diu
que ell és un bruixot indi
amb dits-pinzells
plens de pintures
de guerra-de-riure!
El meu pare és un mag,
i també
el millor mecànic de cotxes
de tot el món!
(Del llibre Negre)
Pega dolça
Rosega.
Mastega.
La gola
espetega.
Tenyeix
els vorals
de llengua
i genives.
La boca
negreja!
La saliva…
es barreja!
I el nas, que t’olora,
es desfà
d’ enveja.
(Del llibre Negre)
Amistat
Les bruixes,
les dels contes i les de veritat,
no tenen un gos:
tenen un gat.
Un gat negre
de posat sorrut,
pèl crespat
i ulls
d’espurna salvatge.
Un gat negre
que, cada nit,
(no ho sabies?)
regala
bocinets
de lluna-de-formatge-tendre
als ratolins més petits
que viuen
al cor del bosc.
( Del llibre Negre)
Non – non
En el alféizar de mi ventana
tengo geranios rojos,
rojos y grana.
Flores de terciopelo,
de porcelana
cómo tu par de ojitos
mi niña Anna.
L’abuela María
canta una cançó de bressol a la meva germaneta.
(Del llibre Roig)
Ho sabies?
El pintallavis
de Holliwood
deixa petons
de mentida.
(Del llibre Roig)
Sístole – Diàstole
Bum – bum!
Petit silenci…
Bum – bum.!
Motor de cada dia.
(Del llibre Roig)
Sorpresa
El meu gat negre
(negre com un carbó,
negre com una pega)
ple de mandra
rosega – mossega- es refrega – dona brega.
Mentre
observa el món de colors
amb els seus ulls…
grocs.
(Del llibre Groc)
Rima per a un fet quotidià
Dins
del meu cos,
el que sobre
es recull i fa camí
sortint content
cada dia
en les aigües
del pipí.
(Del llibre Groc)
Tarantella per a la pasta amb ou
Ravioli,
cannelloni,
spaghetti,
maccheroni!
Tagliatelle,
tortellini,
ravioli,
spaghettini!
Bella Itàlia,
mamma mia!
Tot canviant la fesomia
amb el rostre ben colrat,
i el bigoti cargolat,
un cuiner de bata blanca
i un barret estarrufat,
ha batejat cada pasta
amb nom que sembla cantat!
Ravioli,
cannelloni,
spaghetti,
maccheroni!
Tagliatelle,
tortellini,
ravioli,
spaghettini!
(Del llibre Groc)
Aerogeneradores
Come-vientos
de alas frías
Mariposas impasibles,
mentirosas,
que recortáis paisajes.
(Del llibre Mirades)
