Benvolguda Lola! (A manera de pròleg)
La Lola Casas, la meva amiga, m’ha convidat a escriure el pròleg del seu llibre de memòries. M’ha fet molta il·lusió però penso que, en aquest cas, el meu únic mèrit és que la insòlita i curiosa retrobada d’ambdues, al cap de més de cinquanta anys, va provocar en la Lola un regirar dels seus records i la necessitat de deixar-ne testimoni escrit.
Personalment, formo part d’aquests records pels cinc estius que vam compartir plegades en un petit i agradós internat de la comarca de La Selva, on les caloroses jornades transcorrien de manera lenta i plaent entre excursions i remullades a la riera, tallers de “labors”, classes de música i passejades amb els ulls posats en uns jovenets molt interessants que circulaven en bicicleta.
Amb gran alegria, he retrobat la Lola. Aquella nena divertida i simpàtica és ara una dona decidida, inquieta i imaginativa, que s’ha dedicat a enriquir les fantasies lectores dels nostres infants i a ajudar a professionals de l’ensenyament en la seva important tasca diària.
Gràcies, Lola, per la teva amistat.
Pròleg: Elena Castillo de la Rosa
Il·lustració de coberta: Miquel Bachs Taberner
Lletres capitals: Gibet Ramon
Text: Lola Casas