Malauradament, aquests dies, mestres i escoles han estat i estan sent maltractats, insultats i criticats sense pietat. Davant aquesta tremenda situació, us faig arribar un poema per agrair la vostra tasca i i empenta.

Companys, companyes: no esteu sols!

Gràcies per tot!

Ànims i fins sempre!

 

La meva mestra (també el meu mestre)

M’explica coses del món,

de mates i geografia,

ens llegeix faules i contes

i llibres de poesia.

M’ajuda a preparar els exàmens,

els treballs i la lliçó.

Li hauria de fer més cas…

Sempre sol tenir raó!

 

Alguns cops s’enfada

i crida!

Es queda seriosa

i em renya!

però, si em poso a pensar:

quantes coses que m’ensenya!

 

A vegades, m’atabala,

m’omple de feina

i em rondina!

però, si m’entristeixo,

amb suau tendresa m’anima.

 

Saps del que estic segur?

del molt i molt que m’estima!

 

(*Del llibre Anem a l’escola)

Comments are closed.