El llibre Blanc (Publicacions de L’Abadia de Montserrat) està dedicat al cantautor Roger Mas i a sa mare, l’Angelina, i també a la música de Dimitri Xostakòvitx.
Xostakòvitx em fascina i sempre he procurat acostar la seva creativitat a les meves classes.
Us ofereixo a continuació un poemari inspirat en diferents peces del músic rus. És un treball senzill i proper que, si us ve de gust, podeu utilitzar amb els vostres alumnes. Sí és així, m’ho fareu saber?
A manera d’introducció.
Dimitri Xostakòvitx va néixer a Sant Petersburg el 1906. La seva vida va quedar marcada per la Revolució Russa i la llarga i dura dictadura d’Stalin. Considerat des de molt jove com un geni de la composició musical, va veure la seva obra i la seva persona amenaçades per un règim totalitari que el titllava en moltes ocasions d’artista poc adequat per al poble. Xostakòvitx era un home de caràcter poc decidit i discret, però, a la vegada, molt intel·ligent. A pesar de les dificultats,
componia una música plena de força, humor i missatges incomprensibles per als governants capquadrats que el tenien constantment vigilat. Encara que la seva fama es va estendre arreu del món i va viatjar als Estats Units d’Amèrica, el compositor va continuar vivint a la seva pàtria fins que li va arribar la mort, el 1975.
Xostakòvitx va crear música de tota mena. Grans peces com les 15 simfonies, concerts per a piano, violoncel i violí, quartets pera cordes… Però també altres de petites, humorístiques, divertides i delicades com ara valsos, danses o marxes. Cada peça “provoca” en el que l’escolta un seguit d’imatges i sentiments que conviden a imaginar, ballar, escriure… La creativitat de Xostakòvitx ens ajuda a fer-ho!!!
.
Dimitri
Blanc de terra gelada..
Roig de guerra cruel.
Verd d’esperança.
Ai, l’esperança,
desitjada, voladissa i incerta.
Groc d’humor sorneguer.
Gris de silenci oprimit.
Blau d’horitzó de vida.
Sentiment, força i sorpresa,
sempre sorpresa.
Xostakòvitx-amic-Dimitri!
La música estima
el negre del pentagrama.
(Text i poema del llibre Blanc. Publicacions de l’Abadia de Montserrat)
.
Per a saber més (biliografia en construcción)
Meyer, Krzysztof.. Shostakovich. Su vida, su obra, su época. Alianza Música.
Feuchtner, Bernd. Sostakóvich, el arte amordazado por la autoridad. Turner
.
1. Per a nens “avançats”
Futur. (Sobre la peça: “Simfonia n. 10”. 2on moviment)
No ens atrapis, odi.,
de dits malèvols i tristos.
Fuig empès pel vent
de coratge impetuós.
No ens atrapis, odi,
enterra’t en el pou profund
dels temps obscurs.
Pel camí s’acosta l’esperança
vestida de valenta tendresa.
.
Hivern (Sobre la peça: “Concert per a piano n.2”. 2on moviment)
Cau la neu.
El paisatge es transfigura,
es difumina i s’entela
en capes de boirina
grisa i blanca.
Des d’una finestra,
una nena de mirada blava, observa.
.
Viatge. (Sobre la peça: “Concert per a violí. no.1.” 2on. moviment.)
Cada estiu,
tallant l’aire com sagetes fosques,
falciots d’ales afuades
i vol infatigable
ressegueixen ciutats
repartint somnis africans
sense fronteres.
.
Leningrad (Sobre la peça:”Simfonia n. 7.” 1er.moviment)
El cel és esglai de runa blanca,
brossa de patiment
de neu de vidre
i de mort fosca.
Cases cegues
filles estranyes de ciutat destruïda.
Els homes
i les dones
i els nens
(Boris, Pavel Natatxa, Alèxia…)
caminen sense rumb
sobre el gebre d’arestes punxegudes.
El matí neix dins d’un hivern
estripat amb rudesa de guerra extrema.
De la llunyania,
cada cop més a prop…
(els sentiu, Boris, Pavel, Natatxa Alèxia…)
un so creixent
(Ja és aquí! Ja s’acosta!)
La música s’enfila i ens envolta
com presagi d’un futur d’esperança.
.
Guerra (Sobre la peça “Simfonia n. 8”. 3er. moviment)
Sento, pateixo.
Les dents serrades.
El cabell polsós..
La mirada sempre alerta.
El caminar encorbat,
arrapat al terra,
pedregós, erm i estripat
Els canons bramen,
escupen mort nit i dia,
dia i nit,
en un concert repetitiu i, fins i tot, monòton.
La meva pregaria,
la nostra pregària,
arribarà a foradar aquest cel de llosa?
.
Ventada (Sobre la peça “Simfonia n. 10” 2er. moviment)
Com un udol ferit,
es remou la tramuntana
Porticons batens
Roba estesa embullada.
Arbres despentinats.
Remolins de fulles i paperassa…
La polseguera tot ho aclapara!
La casa és el refugi
on la ment descansa.
2. Per a nens que “s’inicien en el tema”
Trobada (Sobre la peça: “Vals. Jazz suite. No.1”)
Dansen,
el sol i la lluna,
en una melodia impossible
on els somnis de dia-nit,
formen una fugaç parella.
.
Al pati (Sobre la peça: “Polka. Jazz suite. No.1”)
Tu, pares, (1, 2, 3, 4, 5….)
Jo, corro. ( ben de pressa!)
Tu, et gires (de cop!)
i em busques. (on ets?)
Jo, m’amago.(xisstt! silenci!)
Tu, em veus,
vens i m’agafes! (atrapada!)
I…entre rialles,
tornem a jugar a fet i amagar! (1, 2, 3, 4, 5…)
.
Divertit (Sobre la peça: “Marxa, Jazz suite No.2”)
Els titelles es preparen
entre cortines de seda.
Ella, tota coqueta,
vestida amb farbalans.
Ell, amb barret de ploma
i pantalons amb tirants.
El teatrí s’il·lumina
Llumets de cada color!.
L’escena entra en acció!.
Il·lusió en els ulls d’els infants.
Somriures i picar de mans!
.
Despertar (Sobre la peça:”Líric Vals. Jazz Suite. No.2”)
Bon dia!
És primavera!
Entre grocs de ginestera,
una eruga enfredorida
i matinera,
posadeta en una flor,
el primer raig de sol
amb paciència… espera.
.
Carrera (Sobre la peça: “Dansa.1. Jazz Suite. No.2”)
Corre, cavall!
Al vent, la crinera!
Galopar potent i lliure
on bateguen cor i paisatge.
.
Aerogeneradors (Sobre la peça:”Vals 1. Jazz Suite No.2”)
1.
Gireu, gireu, dansarines metàl·liques.
El vent us desperta
en un zum-zum d’energia
eólica.
.
2. (Del llibre Ocellets, ocells i ocellots )
Dalt del turó arrenglerats,
però mai escabellats,
giren tibats, sense queixa,
com un regiments de soldats.
3. (Del llibre Miradas)
Come-vientos
de alas frías.
mariposas impasibles
que recortáis paisajes.
.
Abellarol (Sobre la peça. “Petita polka. Jazz Suite No.2”)
Les abelles, esverades,
viuen sempre atabalades
pel seu plomatge pintat
i, ai, pobretes!
pel seu bec llarg i afuat!
.
Vacances (Sobre la peça: “Vals 2. Jazz Suite No.2”)
Aigua clara de rierol quiet.
Carreres de barquetes fràgils
de suro i paper.
Rialles de nens
en una tarda d’estiu.
.
Caixa de música (Sobre la peça: “Dansa 2. Jazz Suite No.2”)
La nineta ballarina,
tota rosada i fina,
vestida de tul i setí,
de puntetes,
dient a tots: a fer punyetes!
s’ha escapat ballant
del seu avorrit destí.
.
Pensament (Sobre la peça: “Te per a dos”. Versió de la melodia original)
La delicadesa
és una papallona lleugera
d’ales fràgils
i subtilment tendres.