Introducció.
Salta miralta,
trenca una galta!
Nostre Senyor et farà un petó!
Salta miralta,
trenca una galta!
Si la galta cau, adéu siau!
Salta mirarlta,
trenca una galta!
Quan em moriré,
al cel aniré!
(Popular catalana. La cantava i saltava quan era petita. Ai, senyor!!!)
La meva veïna,
que és sevillana,
té al seu balcó
un munt de geranis
de cada color.
Diu que li recorden
un patio andaluz
on jugava, fa temps, quan era petita.
Ella diu que, llavors, era una señorita!
M’agrada la Merche,
és molt salerosa.
Quan canta, quan riu…
Tot el que ella diu és bonic i viu.
No m’agrada confinar les plantes en testos
però, així tot, he renovat les del balcó de casa.
Tres jardineres,
a dues plantes cada una,
un total de sis.
M’he decidit pels geranis
Ho he fet per solidaritat.
Des de fa temps,
aquestes plantes simpàtiques,
senzilles,
populars i acolorides
pateixen el seu particular coronavirus:
un paràsit que les entristeix,
desfulla i corseca fins la mort.
Ho he fet per solidaritat.
Sentimentalment confinats
en una nova i estranya normalitat,
geranis i humans
esperen una possible resposta en forma de vacuna.
Interludi.
Del llatí interludere, jugar a estones.
(Viquipèdia) Un interludi és un fragment o peça musical breu que serveix de nexe entre dos moviments d’una composició instrumental o vocal.
Al teatre és una peça curta o entre dos actes o escenes d’una obra teatral més seriosa.
Aquests mesos de confinament, he penjat a Instagram el poemari “Silenci”.
Hem entrat en una nova fase, en l’interludi entre un passat immediat desconcertant i dolorosissim i un futur incert i ple de dubtes. Obro a Instagram un nou poemari que portarà aquest nom, “Interludi”, on aniré deixant poemes escrits en l’esperança (incerta) d’un temps on la desconfiança planeja per sobre tothom.
Serà un poemari més lleuger, de caminar cautelós i creat seguint el dia a dia d’un estiu acabat d’estrenar, i que aniré penjat també en aquesta pàgina.