Ai, les ones

que bufones!

es desperten

mar endins

i la barca

es bressola

amb un munt de cargolins.

Una ona l’acarona.

Ara entra la segona…

Dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu…

al pic alt d’una gran ona,

la barqueta trobareu!

A la una!

La Lluna-cara-de-pruna

A les dues!

Les nines ja porten cues.

A les tres!

Un got d’orxata ben fresc.

A les quatre!

El pagès ja ve de batre.

A les cinc!

Quanta calor que tinc.

A les sis!

Menjarem coca i pastís.

A les set!

El meu carrer fosc i estret.

A les vuit!

El pa del forn ja és cuit.

A les nou!

El pollet sortint de l’ou.

A les deu1

El gat va fent marrameu.

Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, una!

Ara torno a la Lluna

la que té cara de pruna!

Salta miralta,

trenca una galta…!

un món de paper,

un ninot de palla

i un ram de llaurer.

Salta miralta,

trenca una galta…!

un llop de cartró,

un trenet de corda

i un gat de cotó.

Salta miralta,

trenca una galta…!

un bol ple de llet,

un núvol de nata

i un mussol distret.

Salta miralta,

trenca una galta…1

del salt que faré,

per veure la Lluna…

al cel pujaré!

Introducció.

 

Salta miralta,

trenca una galta!

Nostre Senyor et farà un petó!

 

Salta miralta,

trenca una galta!

Si la galta cau, adéu siau!

 

Salta mirarlta,

trenca una galta!

Quan em moriré,

al cel aniré!

 

(Popular catalana. La cantava i saltava quan era petita. Ai, senyor!!!)

 

 

La meva veïna,

que és sevillana,

té al seu balcó

un munt de geranis

de cada color.

Diu que li recorden

un patio andaluz

on jugava, fa temps, quan era petita.

Ella diu que, llavors, era una señorita!

M’agrada la Merche,

és molt salerosa.

Quan canta, quan riu…

Tot el que ella diu és bonic i viu.

No m’agrada confinar les plantes en testos

però, així tot, he renovat les del balcó de casa.

Tres jardineres,

a dues plantes cada una,

un total de sis.

M’he decidit pels geranis

Ho he fet per solidaritat.

Des de fa temps,

aquestes plantes simpàtiques,

senzilles,

populars i acolorides

pateixen el seu particular coronavirus:

un paràsit que les entristeix,

desfulla i corseca fins la mort.

Ho he fet per solidaritat.

Sentimentalment confinats

en una nova i estranya normalitat,

geranis i humans

esperen una possible resposta en forma de vacuna.