Ai, les ones
que bufones!
es desperten
mar endins
i la barca
es bressola
amb un munt de cargolins.
Una ona l’acarona.
Ara entra la segona…
Dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu…
al pic alt d’una gran ona,
la barqueta trobareu!
A la una!
La Lluna-cara-de-pruna
A les dues!
Les nines ja porten cues.
A les tres!
Un got d’orxata ben fresc.
A les quatre!
El pagès ja ve de batre.
A les cinc!
Quanta calor que tinc.
A les sis!
Menjarem coca i pastís.
A les set!
El meu carrer fosc i estret.
A les vuit!
El pa del forn ja és cuit.
A les nou!
El pollet sortint de l’ou.
A les deu1
El gat va fent marrameu.
Deu, nou, vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, una!
Ara torno a la Lluna
la que té cara de pruna!
Salta miralta,
trenca una galta…!
un món de paper,
un ninot de palla
i un ram de llaurer.
Salta miralta,
trenca una galta…!
un llop de cartró,
un trenet de corda
i un gat de cotó.
Salta miralta,
trenca una galta…!
un bol ple de llet,
un núvol de nata
i un mussol distret.
Salta miralta,
trenca una galta…1
del salt que faré,
per veure la Lluna…
al cel pujaré!
Introducció.
Salta miralta,
trenca una galta!
Nostre Senyor et farà un petó!
Salta miralta,
trenca una galta!
Si la galta cau, adéu siau!
Salta mirarlta,
trenca una galta!
Quan em moriré,
al cel aniré!
(Popular catalana. La cantava i saltava quan era petita. Ai, senyor!!!)