L’Arca de Noè

Arca de Noe

La història de “L’Arca de Noè” sempre m’ha agradat i l’he explicat un munt de vegades a classe. Amb el temps, he anat recollint diferents llibres sobre aquesta aventura bíblica. “L’arca de Noè”és un conte trepidant protagonitzada per un déu ferotge que no dubte en desfer-se d’una humanitat que no li fa el pes. Tot acaba feliçment (?) amb la família de Noè i un grapat d’animals que repoblaran el planeta i la presència al cel d’un arc de colors que simbolitza per sempre més esperança.

 

 

En el temps que visqué Noè els homes eren dolents. L’enveja, la falsedat i l’odi regien llurs vides. Només Noè era diferent. Estimava Déu i vivia segons els seus manaments.

 

“No permetré que els homes visquin així sobre la meva terra”, digué Déu.

 

“Els enviaré un diluvi i tothom i perirà. Solament se salvaran Noè i la seva família”

 

En aquells temps Déu digué a Noè: “Fes-te una arca de fustes resinoses. La longitud de l’arca serà de cent – cinquanta metres , l’amplada de vint-i-cinc i l’alçada de quinze. Divideix l’arca en diversos compartiments. Perquè vull enviar un gran diluvi. Tot allò que viu sobre la terra ha de morir.

 

Però tu et ficaràs a l’arca amb tota la teva família i us salvareu. Agafa també una parella de tots els animals que poblen la terra, així com aliments per a tots.”

 

Noè ho féu tot tal com Déu li havia ordenat.   Noe

 

Aleshores Déu li manà que es fiqués a l’arca amb la seva família i amb tots els animals. El mateix Déu tancà la porta darrera seu. Ben aviat arribaren les aigües del gran diluvi.

 

Va ploure quaranta dies i quaranta nits sense interrupció, fins que les aigües cobriren els cims de les muntanyes més altes. Però els homes i els animals de l’arca de Noè eren fora de perill.

 

Déu no s’havia oblidat ni de Noè ni dels animals que omplien l’arca.

 

Per fi parar de ploure.

 

Deu féu passar un vent per la terra, per tal que dispersés les aigües.

 

Progressivament, les aigües anaren disminuint i, al cap de cent – cinquanta dies, l’arca quedà dipositada en el cim del mont Ararat.

 

Noè esperà encara un dies, abans d’obrir la finestra de l’arca.

 

Aleshores deixà anar un corb. Noè també deixà anar un colom , per tal de comprovar si la terra ja era seca. En fer-se de nit el colom tornà.

 

Al cap de set dies deixà anar un altre colom. El colom tornà amb una branca verda d’olivera en el bec. I Noè va saber amb certesa que el terrible diluvi havia acabat.

 

Llavors Déu digué a Noè: “Ara podeu sortir de l’arca.” Noè deixà sortir a tots els animals i abandonà l’arca amb la seva família. Aleshores Noè aixecà un altar i donà les gràcies a Déu.

 

Quan va veure tot això, Déu digué:”No tornaré a enviar mai més un altre diluvi perquè esborri la vida de la faç de la terra. Perquè els homes són dolents de naixement.”

 

Mentre existeixi la terra, hi haurà sembra i collita, gelades i calors, estiu i hivern. I quan plogui i vegeu en el cel l’Arc de Sant Martí, sabreu que aquest és el senyal que mantinc la meva promesa.”

 

 (Extret del Gènesi 6-9. Introducció del llibre L’arca de Noè de Peter Spier. Ed. Lumen)

 

Powered by Cincopa WordPress pluginAnother great product from Cincopa Send Large Files. Also read about Cincopa wordpress plugins for your website.