Lola Casas Peña. Perfil biogràfic.

 

Més de 40 anys exercint de mestra d’Educació Primària.

 

Formadora i conferenciant  sobre temes de literatura infantil i juvenil destinades a pares, mestres i nens.

 

Més de 50 obres publicades entre assajos sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil.

 

Tenint en compte que vaig començar a fer de mestra als disset i durant més de quaranta anys m´he dedicat a aquesta professió, és fàcil deduir que ja tinc “una certa edat”.

 

Sempre he treballat a l’escola pública i, a pesar dels molts problemes que envolten al món escolar, no em vaig sentir mai “cremada”. Actualment, pateixo davant el panorama que tenim al davant.

 

Durant quatre anys, i al costat dels alumnes de l’escola Camí del Mig de Mataró, vam mantenir correspondència amb l’autor britànic Roald Dahl. Fruit d’aquesta relació, va néixer el llibre Tot Dahl (Ed. La Galera) . També, al costat dels meus alumnes, he realitzat quatre migmetrajes, dos d’ells premiats pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

Diuen que sóc poetessa. La veritat és que jo no acabo de creure-m’ho del tot. Diria que, més aviat, sóc una mestra que escriu poemes. La meva tasca consisteix a jugar amb les paraules i oferir els resultats a nens i joves. Sembla que a aquests els agrada ja que, en els quinze anys que duc d’escriptora, tinc en el meu haver més de cinquanta llibres publicats. De moment em diverteixo molt escrivint. El dia que m’avorreixi, deixaré aquest treball i em passaré a unes altres tasques que em complaguin més.

 

M’encanta el mitjà radiofònic i, des de fa uns quants anys, setmanalment, porto a terme un programa sobre literatura a Mataró Ràdio que duu per títol Un llibre no és una illa. També col·labora amb TVMataró en un petit programa de recomanació de lectures.

 

M’agrada molt el cinema i la música. Sóc una gran admiradora del compositor rus Diimitri Xostakòvitx. He posat lletra a cantates i CD. També em fascinen els ocells i la meteorologia. Si no hagués estat mestra, m’hauria agradat ser directora d’orquestra. Si pogués convertir-me en ocell, triaria l’òliba.

 

No llegeixo mai les crítiques (ni sobre els meus llibres ni sobre els dels altres) No m’he presentat mai a un premi literari i, encara que no pot dir-se d’aquesta aigua no beuré, dubto que ho faci alguna vegada.

 

Sóc una mica rondinaire, valoro l’esforç i la fidelitat i, sempre que puc, procuro ser positiva.